Senyals d'alerta d'autisme als 2-3 anys: què mirar i què fer mentre espereu el CDIAP

En resum: entre els 2 i els 3 anys els senyals que més sovint fan consultar les famílies tenen a veure amb la comunicació, el joc i la resposta als altres. Observar-los no és diagnosticar: és el motiu per demanar una valoració. I mentre arriba, hi ha coses que sí que podeu fer a casa.

Quins signes podem observar?

Un possible signe és una conducta o una absència de conducta que, a una edat determinada, pot orientar les famílies a consultar un professional. No és una prova ni un diagnòstic. Molts infants que en mostren algun no tenen autisme, i alguns infants amb autisme en mostren pocs al principi.

La idea important és aquesta: un possible signe no diu què li passa al vostre fill; diu que pot tenir sentit consultar-ho amb algú.

Què observen les famílies entre els 2 i els 3 anys

Els senyals que recullen els serveis de salut de Catalunya per a aquesta edat s’agrupen en tres àmbits:

Comunicació

• Encara no diu paraules, o en deia i les ha deixat de dir.
• No assenyala per demanar ni per mostrar coses.
• No respon al seu nom de manera habitual.

Relació i joc

• Pot mostrar poc contacte visual espontani o li costa compartir l’atenció amb vosaltres (mirar el que mireu).
• Li costa iniciar el joc amb altres infants, o tendeix a jugar sol. Pot mostrar poc interès pel joc d’imitació o de “fer veure”.
• Alinea objectes, repeteix accions o es fixa en una part de la joguina.

Sensorialitat i rutines

• Reacciona molt fort a sorolls, textures o llums, o gairebé no hi reacciona.
• Els canvis petits de rutina el desregulen molt.
• Moviments repetitius amb les mans o el cos.

Si en reconeixeu diversos de manera persistent, pot ser un bon moment per consultar un professional i valorar el desenvolupament de l’infant.

On demanar la valoració a Catalunya

Les famílies poden contactar directament amb el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), el servei públic de la Generalitat per a infants de 0 a 6 anys. També hi podeu arribar a través del pediatre. El CDIAP fa la valoració, orienta la família i, si cal, inicia l’atenció.

Al Garraf, el CDIAP atén les famílies de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Olivella. Les famílies de la resta del radi (Vilafranca, Calafell, Castelldefels) tenen el seu CDIAP de referència.

Què podeu fer mentre espereu

El temps entre la consulta i la valoració pot variar. Durant aquest període, hi ha coses que podeu fer com a família i que poden ajudar l’infant i donar-vos eines per acompanyar-lo millor.

1. Observar i anotar. Fixeu-vos en què fa, en quines situacions i com reacciona. Un vídeo curt del joc o d’una situació quotidiana pot ser molt útil per al professional que faci la valoració.

2. Seguir els seus interessos. Si li agrada una cosa, entreu-hi: els interessos de l’infant són la millor porta d’entrada a la comunicació. Poseu paraules al que fa, sense exigir que les repeteixi. Deixeu espais de silenci perquè pugui respondre al seu ritme.

3. Buscar un espai on pugui participar al seu ritme. No cal esperar el diagnòstic per jugar, moure’s i estar amb altres infants en un entorn preparat. A l’Espai de descoberta 0-3 les famílies participen amb els infants, i és una manera d’observar-los en un context diferent de casa.

Com ho fem a Espai Tribu

A Espai Tribu no cal tenir un diagnòstic per contactar amb nosaltres. Partim del que observeu en el dia a dia, coneixem l’infant i valorem quin acompanyament pot tenir sentit. Si el que necessiteu és el CDIAP, us ajudem a orientar-vos. Si voleu llegir més sobre com entenem l’autisme, ho expliquem a Què és el TEA?.

No cal que sapigueu quin servei necessiteu abans d’escriure’ns. Explica’ns què us preocupa.

---

Aquest contingut té una finalitat informativa i d’orientació per a les famílies i no substitueix una valoració individualitzada per part d’un professional especialitzat.